perseguir

Accessory
Etimologia: del ll. persĕqui, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
    1. Seguir algú que fuig per tal d’aconseguir-lo, d’agafar-lo. Els guardes el van perseguir, però ell va aconseguir de fer-se escàpol.
    2. figuradament Anar al darrere d’algú per obtenir alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no puc desempallegar-me’n.
    3. dret penal Procedir judicialment contra alguna persona per fer-la comparèixer davant els tribunals.
    4. història i religió Infligir penes als adeptes d’una creença, religió, opinió, etc.
  1. figuradament Treballar assíduament per aconseguir alguna cosa. Perseguir la realització d’un projecte. Perseguir la glòria.