■ pernil

Etimologia: de l’aragonès pernil, der. de perna amb el sufix aragonès-castellà -il, ll. -ile, que designa parts o peces del cos: rabacil, bracil, cuadril, frontil, dedil 1a font: 1560, Nebrija-Bornat
    masculí
    1. Cuixa d’un animal.
    2. figuradament Tenir, una persona, bons pernils.
  2. especialment alimentació, indústries alimentàries
    1. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada, i posteriorment dessecada perquè es conservi.
    2. pernil d’enceball Pernil de porc ibèric que ha estat sobrealimentat amb glans, herbes i pinso.
    3. pernil dolç (o de York) Pernil de porc, desossat, assaonat, nitrificat i cuit, emmotllat amb cobertes o en llauna.
    4. pernil salat Pernil.