■ peripècia

Partició sil·làbica: pe_ri_pè_ci_a
Etimologia: del gr. peripéteia, íd., der. de peripetḗs ‘capgirat sobtadament’, de peripíptō ‘caure entorn’ 1a font: c. 1900, Vayreda
    femení
  1. Brusc capgirament en l’acció d’un drama, en un afer.
  2. Esdeveniment imprevist. Un viatge ple de peripècies.