■ perfecte | perfecta

Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, íd., participi de perficĕre ‘fer del tot, acomplir’ (cf. perfet), der de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Completament acabat.
  2. Que no li manca res; complet, absolut. Tranquil·litat perfecta. És un perfecte hipòcrita.
  3. Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte. És una obra perfecta. Una salut perfecta.
  4. música
    1. Dit d’un acord de tres sons consonant.
    2. Dit dels intervals de quarta, quinta i octava.