■ perenne

Etimologia: del ll. perennis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Sense cessació ni intermissió; perpetu.
    2. filosofia perenne filosofia Segons el pensament escolàstic, la filosofia aristotelicotomista, per tal com, segons la seva pròpia concepció, és la definitiva.
  2. botànica
    1. Dit de la planta que viu tres o més anys.
    2. Dit de les fulles que viuen més d’un any.