■ per-

  1. Prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat:
    1. En la formació de verbs. Ex.: perdurar, perdonar, percaçar.
    2. química inorgànica Per a indicar un estat d’oxidació superior. Ex.: perclòric, perclorat.
    3. petrografia Per a indicar que una roca té riquesa excepcional del component al qual s’uneix. Ex.: peralcalí.
  2. química inorgànica i química orgànica Forma a abandonar dels prefixos peroxi i peroxo.