■ pensió

Partició sil·làbica: pen_si_ó
Etimologia: del ll. pensio, -ōnis ‘pesada de coses donades; pagament’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. dret civil i dret canònic Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc., pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica.
    2. dret Quantitat que per conveni o per sentència hom paga a qui, per imposició legal, ha de prestar aliments.
    3. dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del qual ha estat declarat nul si ha existit convivència conjugal.
    4. dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic.
  2. ensenyament Beca, borsa d’estudi.
    1. Allò que hom paga a algú que li dona allotjament i menjar. La pensió s’ha apujat.
    2. mitja pensió Règim d’escolarització que comprèn l’ensenyament i el dinar. Els nens estan a mitja pensió a l’escola.
    3. mitja pensió turisme, viatges Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació, l’esmorzar i només un dels dos altres àpats, generalment el sopar.
    4. pensió completa turisme, viatges Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació i els tres àpats del dia.
  4. Dispesa.
    1. Renda o cànon anual que hom imposa sobre una finca.
    2. pensió emfitèutica història del dret català Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.