■ pensament

Compareu: pensada
Etimologia: de pensar 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. filosofia, lògica i psicologia
    1. Acció de pensar, el fet de pensar;
    2. l’efecte.
    1. Facultat de pensar; intel·lecte, enteniment.
    2. llibertat de pensament Llibertat de jutjar sense imposicions.
    1. Conjunt d’idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc., propis d’una persona o d’una escola o moviment intel·lectuals.
    2. lliure pensament filosofia Manera de pensar pròpia d’un lliurepensador.
    1. Concepció de l’esperit; judici, propòsit, creença. La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament. Havia fet el pensament de no veure-la mai més. Canviar de pensament.
    2. en un pensament En un instant brevíssim. Ho va enllestir tot en un pensament.
    3. fer un pensament Prendre una decisió. Ja és molt tard: haurem de fer un pensament.
    4. ni per pensament Indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat.
    5. un pensament de Una petitíssima quantitat de. Aquí hi falta un pensament de sal.
  5. botànica i jardineria Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors policromes amb dos pètals laterals. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre (V. tricolor).