■ pengim-penjam

Etimologia: de penjar 1a font: s. XX, Guimerà
  1. adverbi Deixant-se anar indolentment a l’un costat i a l’altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat. Estava fatigat i caminava pengim-penjam.
  2. masculí i femení Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. En Joan és un pengim-penjam.