■ penar

Etimologia: de pena1 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. transitiu
    1. Imposar una pena a algú. Van penar-lo a tres anys de presó.
    2. Assenyalar, la llei, una pena per una falta o un delicte. Robar està penat per la llei.
  2. intransitiu Patir un dolor, un treball, etc. No el facis penar més: digues-li-ho d’un cop.