■ pèl

Compareu: l'acc. 1 1 amb cabell 1 1
Etimologia: del ll. pĭlus, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers.
    2. Conjunt d’aquests apèndixs. Un animal de pèl negre. Un gos de pèl llarg. Bestiar de pèl. Caça de pèl. Té els cabells rossos i el pèl de la barba negre. Posar pèl. Caure el pèl. Un vestit de pèl de cabra.
    3. a (o al) pèl locució adverbial En direcció en què el pèl s’inclina naturalment. Afaitar a pèl.
    4. a (o en) pèl locució adverbial Despullat, sense vestits, sense guarniments.
    5. al pèl locució adverbial figuradament i col·loquialment Al moment oportú, a mesura del desig. Aquests diners m’han vingut al pèl.
    6. fer posar els pèls de punta (a algú) Esborronar-lo; fer posar els cabells de punta. El final de la pel·lícula m’ha fet posar els pèls de punta.
    7. lluir-li (a un animal) el pèl Estar gras.
    8. lluir-li (a algú) el pèl figuradament Ésser patent una millora substancial, especialment en la seva fortuna.
    9. mudar de pèl figuradament Canviar, algú, de condició, de manera d’ésser o de pensar.
    10. muntar a cavall a pèl Muntar un cavall sense sella.
    11. prendre el pèl (a algú) figuradament Burlar-se’n. Sempre et deixes prendre el pèl.
    12. presa de pèl figuradament Burla, engany.
    1. Apèndixs filiformes que presenten alguns animals altres que els mamífers i certes plantes. El pèl suau i curt dels préssecs s’anomena pelussa.
    2. Fibres que sobresurten a la superfície de certes robes; borrissol. Amb el fregadís, aquesta roba ha perdut tot el pèl. Un vellut de pèl llarg.
    3. botànica Tricoma de forma prima i allargada.
    4. pèl de roca botànica Nom donat als revestiments d’algues filamentoses que es troben sobre les roques submergides o mullades per les ones.
    5. pèl glandular botànica Glàndula epidèrmica piliforme.
    6. pèl radical (o absorbent) botànica Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l’arrel.
    7. pèls d’una fusta Fibretes que s’alcen a la superfície d’un tros de fusta a manera de pèls.
    8. pèl urticant botànica Pèl glandular que produeix una acció irritant en la pell dels animals.
    1. Pèl desprès, trosset de filament, bri que constitueix una nosa.
    2. joieria Taqueta o clivella filiformes que constitueixen un defecte d’una pedra preciosa, d’un objecte de vidre o de metall.
    3. conèixer (o descriure) (una cosa) amb tots els pèls i senyals figuradament Conèixer-la (o descriure-la) amb tots els detalls.
    4. trobar pèls en tot figuradament Trobar-hi defectes, coses a objectar.
    1. Gruix d’un pèl. A aquestes boles no els falta sinó un pèl per a tocar-se. Ha vingut d’un pèl que no el toquessin.
    2. Quantitat petitíssima. No fa un pèl d’aire.
  5. indústria tèxtil
    1. Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó.
    2. Cadascuna de les fibres subtils que sobresurten de la superfície de certes robes, a causa d’haver tallat determinats fils d’ordit o d’haver perxat el teixit.
    3. pèl caní Pèl gruixut, rígid i punxegut, que hom sol trobar barrejat amb la llana, anomenat també pèl mort.
    4. pèl de cuca Fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d’haver-los sotmès a maceració en vinagre.
  6. botànica
    1. pèl caní Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Nardus stricta), de fulles filiformes i rígides i d’inflorescències primes i violàcies, que forma prats densos.
    2. pèl de boc Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Vulpia myuros), d’arrel fibrosa, fulles estretes i enrotllades, de lígula curta i panícula estreta.
    3. pèl de bou (o de ca) Poa.
    4. pèl de ca Margall.
    5. pèl de gos Pèl caní.