■ pebre

Etimologia: del ll. pĭper, -ĕris, íd. 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica i alimentació, indústries alimentàries
    1. Fruit del pebrer.
    2. Fruit de la pebrotera; pebrot.
    3. pebre coent (o de cirereta, o de banyeta) Pebrot coent.
    4. pebre de Jamaica Fruit dessecat de Pimenta officinalis, de color vermell fosc.
    5. pebre llarg Fruit del Piper longum, emprat en medicina.
    6. pebre llarg Fruit del Piper officinarum.
  2. per extensió alimentació, indústries alimentàries
    1. Condiment de gust picant obtingut del fruit dessecat del pebrer (pebre negre) o del fruit collit abans de madurar, privat de pericarpi i macerat en aigua (pebre blanc).
    2. pebre de Caiena Caiena.
    3. pebre vermell (o roig) Condiment en forma de pólvores obtingudes per la trituració dels fruits dessecats de la pebrotera.
  3. pebre d’aigua botànica Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum hydropiper), amb fulles lanceolades agudes, flors rosades o verdoses, en espigues, i fruits nuculars.
  4. pebre foll d’Espanya botànica Aloc.