■ patum

Etimologia: der. col·lectiu i pejoratiu de pata o pota (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes 1a font: c. 1900
    femení
  1. folklore
    1. Figura de cartó, etc., que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars.
    2. Entremès típic de Berga que hom celebra el vespre del dia de Corpus i el del diumenge immediat.
  2. figuradament Dit d’una persona que frueix de consideracions més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits.