■ patri | pàtria

Etimologia: del ll. patrius, -a, -um ‘relatiu al pare’; el fem. substantivat ja tenia en ll. mateix el valor de ‘pàtria’, provinent de la reducció de patria terra; en it., ja en Dante; en cat., ja en Bernat Metge 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la pàtria. Amor patri.
  2. femení
    1. La terra on hom ha nascut, la terra dels pares. La mare pàtria. La pàtria sempre tira.
    2. Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
    3. per analogia Grècia fou la pàtria de les arts.
    4. a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
    5. pàtria celestial Cel.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pare o als pares.
    2. pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i sobre els fills legitimats.
    3. pàtria potestat dret civil Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.