■ patir

Homòfon: patí
Compareu: sofrir
Etimologia: del ll. pati, íd. 1a font: 1585
    verb
  1. transitiu Rebre l’acció d’una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria.
  2. intransitiu
    1. Ésser afectat d’un dolor, d’un mal físic, etc., especialment d’un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d’insomni, de mal d’estómac.
    2. per extensió Patir de l’estómac, del cor.
    3. figuradament Patir de gelosia.
    4. Tenir un defecte, un vici, una mala qualitat. Tots pateixen del mateix defecte.
    5. usat absolutament Ell patia i callava. Ha mort sense patir.
    6. per analogia Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir.
  3. intransitiu Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.