■ patent

Homòfon: patén
Etimologia: del ll. patens, -ntis, participi pres. del ll. patēre ‘ésser obert, visible’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Evident, manifest, palès. Una injustícia patent. La seva culpa era patent i manifesta.
  2. adjectiu botànica Dit de l’òrgan que forma un angle molt obert amb l’eix que el suporta.
  3. adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu i el sautor, els braços dels quals s’eixamplen a les extremitats en forma curvilínia.
  4. femení
    1. Títol lliurat per un sobirà, govern superior, etc., conferint certs drets o privilegis.
    2. dret administratiu Llicència per a exercir una professió, ofici, etc. Patent industrial.
    3. dret administratiu Dret concedit a una persona per a l’explotació en exclusiva d’un invent.
    4. Document que acredita un dret o una llicència atorgats.
    5. patent de cors història Llicència atorgada per un govern a favor d’un capità mercant i la seva tripulació, per tal que puguin navegar al cors i fer actes d’hostilitat contra l’enemic.
    6. patent de navegació dret marítim Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
    7. patent de sanitat història Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.