■ pastor
| | pastora

Etimologia: del ll. pastor, -ōris ‘el qui fa pasturar els ramats’ 1a font: 1251
  1. ramaderia
    1. masculí i femení Persona que mena bestiar a pasturar.
    2. gos de pastor (o gos pastor, o simplement pastor) zoologia Gos d’atura.
    3. pastor alemany zoologia Gos d’una raça d’origen germànic, de formes esveltes, robust i àgil, pèl espès, orelles rectes i cua peluda, que recorda el llop.
    4. pastor català (o gos pastor català) zoologia Gos de pastor, de dimensions mitjanes i gran intel·ligència, que mostra una capacitat excepcional a tenir cura dels ramats.
    1. masculí cristianisme Guia espiritual, sobretot el bisbe o el sacerdot, anomenat també pastor d’ànimes.
    2. femení popularment catolicisme Monja o religiosa encarregada de regir una comunitat.
    3. masculí i femení protestantisme Ministre del culte.