■ parròquia

Partició sil·làbica: par_rò_qui_a
Etimologia: del ll. td. parochia (paroecia), i aquest, del gr. paroikía ‘veïnat, sojorn transitori’, der. de pároikos ‘veí’, i aquest, de parà ‘prop de’ i oikéō ‘residir’ 1a font: c. 1200
    femení
  1. catolicisme
    1. Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
    2. Església principal de la circumscripció parroquial, en què radica l’activitat pastoral del rector.
    3. Despatx parroquial o també edifici, annex normalment a l’església, on el rector celebra reunions, atén els fidels, ensenya el catecisme, etc.
    4. Conjunt de clergues o de feligresos d’una parròquia.
    5. parròquia personal Circumscripció eclesiàstica extraterritorial, prevista excepcionalment pel dret canònic per a comunitats no circumscrites per diversos motius a cap territori.
  2. Conjunt de parroquians d’una botiga, d’un establiment públic, etc., clientela. Aquest metge no té gaire parròquia.
    1. dret administratiu Circumscripció o divisió administrativa d’Andorra.
    2. història del dret català Antiga subdivisió administrativa dels terçons de la Vall d’Aran.