■ parlar2

Etimologia: v. parlar1
    masculí
    1. Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
    2. Manera d’expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
    3. Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
  2. lingüística
    1. En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
    2. En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.



    3. Vegeu també:
    parlar1