■ parla

Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIII
    femení
    1. lingüística Llenguatge articulat.
    2. Aspecte individual del llenguatge, mitjançant el qual la persona s’afirma i es compromet en la relació amb els altres.
    3. Forma de parlar. Una parla dolça, clara.
  2. lingüística
    1. En terminologia estructural, ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
    2. En gramàtica generativa, actuació.