■ pària

Partició sil·làbica: pà_ri_a
Etimologia: de l’angl. pariah, i aquest, del port. pariá, provinent del tàmil pareiyan ‘tocador de bombo’, activitat d’aquesta classe social 1a font: s. XIX
  1. masculí història i sociologia Nom que a l’Índia hom dona a la persona que no pertany a cap casta.
  2. masculí i femení figuradament Persona que és tinguda per vil i és exclosa dels avantatges de què gaudeixen els altres.