■ paret

Etimologia: del ll. parĭēs, -ĕtis, íd., a través del ll. vg. parete 1a font: 1091
    femení
  1. construcció
    1. Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc., per a sostenir la coberta d’una construcció, etc.
    2. paret comuna dret català Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.
    3. paret de tres quarts Paret, menys gruixuda que la paret mitgera, que és feta a l’interior de les cases.
    4. paret envà Envà.
    5. paret mestra Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues.
    6. paret mitgera (o mitjanera) dret català Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
    7. paret pròpia dret català Paret que pertany exclusivament a un sol propietari i en la qual les finques veïnes no tenen cap dret.
    8. paret seca dret català Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
  2. per extensió Superfície que separa o limita un espai semblantment a una paret.
  3. Superfície que limita una cavitat, un recipient. La paret d’una caldera. Les parets d’un safareig.
  4. anatomia animal
    1. Superfície que tanca o limita una cavitat o un òrgan.
    2. paret abdominal anterior Embolcall que circumscriu la cavitat abdominal anterior, lateralment, des del vorell inferior del tòrax ossi i cartilaginós fins a la cintura pelviana.
  5. excursionisme En llenguatge alpinístic, tall vertical o molt dret a la cara d’una muntanya.
  6. paret cel·lular
    1. citologia Embolcall extern propi de les cèl·lules vegetals típiques.
    2. microbiologia Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.