■ parc2
| | parca

Etimologia: del ll. parcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure. Parc en el menjar, en el beure. Parc en les lloances. Parc de paraules.


Vegeu també:
parc1