■ parc1

Etimologia: del fr. parc ‘cleda, terreny tancat’, del b. ll. parrĭcus, íd., d’origen incert, potser preromà, emparentat amb parra 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. urbanisme Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà.
    2. parc aquàtic Espai delimitat a l’aire lliure on hi ha diverses instal·lacions amb aigua destinades al joc i a l’esbarjo (piscines, tobogans, etc.).
    3. parc d’atraccions Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure que conté instruments, atraccions de fira i instal·lacions diverses per a la diversió dels visitants.
    4. parc infantil Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l’esbarjo dels infants.
    5. parc natural Àrea, generalment extensa, on hom protegeix d’una manera estricta la seva flora i la seva fauna.
    6. parc temàtic Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure on són representats amb més o menys fidelitat ambients, activitats i personatges per a l’entreteniment dels visitants, i on sol haver-hi també atraccions de fira.
    7. parc urbà Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
    8. parc zoològic Zoològic.
    1. Conjunt de vehicles, instruments, aparells o materials amb destinació a un servei públic. Parc d’incendis. Parc sanitari. Parc mòbil.
    2. ciències militars A l’exèrcit, paratge o magatzem on hom aplega armes, municions, vehicles, vitualles, etc., confiats a la cura dels distints serveis militars.
  3. Petit recinte protegit, de diverses formes, on hom deixa els infants molt petits perquè hi juguin sense perill.



    4. Vegeu també:
    parc2