■ paral·lel | paral·lela

Etimologia: del gr. parállēlos, íd., comp. de pará ‘al llarg de’ i allḗlōn ‘l’un de l’altre’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. geometria
    1. adjectiu Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú.
    2. adjectiu Dit d’una recta i un pla que, o bé la recta és continguda en el pla, o bé no tenen cap punt en comú.
    3. adjectiu Dit de les rectes que tenen la mateixa direcció.
    4. femení Recta paral·lela.
    5. axioma de la paral·lela Nom donat al cinquè dels postulats d’Euclides, segons el qual només es pot traçar una paral·lela a una recta des d’un punt exterior a aquesta.
  2. adjectiu figuradament
    1. En igual direcció.
    2. Que manté la mateixa distància.
    3. Que tendeix al mateix resultat.
    4. Que es correspon en dues sèries que hom compara.
  3. masculí
    1. Comparació seguida entre dues persones o dues coses.
    2. literatura Comparació en la qual hom fa ressaltar les semblances o les diferències entre dos personatges.
    3. literatura i Bíblia Comparació de dos o més texts que permet de veure’n la similitud d’idea o d’expressió.
  4. astronomia
    1. paral·lel celeste Cadascun dels cercles de l’esfera celeste determinats per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera celeste.
    2. paral·lel d’altura Cercle de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’horitzó amb l’esfera celeste.
    3. paral·lel de declinació Paral·lel celeste.
  5. masculí geografia Cadascun dels cercles menors sobre la superfície de la Terra paral·lels a l’equador.
  6. femení plural gimnàstica
    1. Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
    2. paral·leles asimètriques Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en dues barres col·locades paral·lelament a altures diferents, que descansen damunt d’uns muntants fixos.
  7. en paral·lel locució adverbial electricitat Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc., similars, tal que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells.