■ paradigma

Etimologia: del ll. paradigma, i aquest, del gr. parádeigma ‘exemple, model’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Exemple, model. Era el paradigma de la bellesa.
  2. filosofia
    1. En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible.
    2. En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc., dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat. El paradigma positivista. La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma.
  3. gramàtica
    1. En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal.
    2. Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació en un mateix context.