■ paracaigudes

Partició sil·làbica: pa_ra_cai_gu_des
Etimologia: de parar i caiguda 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. aeronàutica Aparell que consisteix en un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
  2. tecnologia Dispositiu de seguretat dels ascensors, muntacàrregues i d’altres aparells semblants, que n’impedeix la caiguda accelerada en el cas de ruptura dels cables.