■ pany

Etimologia: del ll. pannus ‘extensió de tela o drap; drap, parrac’, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau 1a font: 1296
    masculí
    1. Tros o porció plana, llisa, d’una cosa.
    2. per analogia Un pany de bandera, un pany de cel.
    3. pany de paret construcció Porció de paret més o menys extensa i llisa.
    4. indumentària Faldó de la camisa, d’un mantell.
  2. armament Mecanisme d’una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i serveix per a carregar-la, alhora que tanca la recambra mentre el projectil és dintre l’ànima.
  3. oficis manuals
    1. Dispositiu per a tancar portes, calaixos, carteres, etc., en què els moviments d’una o més peces metàl·liques corredores (els pestells) són governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.
    2. pany de cop Pany en què només és necessària la clau per a obrir-lo des de fora, mentre que de dins estant hom pot obrir o tancar mitjançant una molla aplicada al pestell.
    3. pany electrònic Pany de cop que s’obre en prémer un botó connectat amb un circuit elèctric.
    4. no haver-hi pany que servi figuradament No haver-hi ordre ni concert, anar tot en doina.
    5. tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat) figuradament Tenir-la ben guardada i segura.