■ pantà

Homòfon: pentà
Etimologia: de l’it. pantano, íd., d’origen incert, probablement preromà i relacionat amb Pantanus, nom d’un gran estany de l’Apúlia a l’època romana 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. geomorfologia Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
  2. enginyeria civil i obres públiques Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una gran resclosa.
  3. gas dels pantans química orgànica Metà.
  4. pantà baromètric meteorologia Àrea de pressió atmosfèrica relativament baixa, sense diferències importants de pressió d’uns punts als altres.