■ pancarta

Etimologia: del b. ll. pancharta ‘confirmació dels drets d’una església o un monestir; cartulari’
    femení
  1. Cartell gran que, sostingut per dos o més pals, es porta en una manifestació, festa cívica, etc., per fer públic un avís o un eslògan polític.
  2. diplomàtica
    1. Pergamí que conté copiats diferents documents.
    2. Butlla pontifícia dels segles XI-XII que inclou i confirma els béns d’un monestir o d’una església.