■ pairar

Partició sil·làbica: pai_rar
Etimologia: mot comú amb l’oc., probablement del ll. pariare ‘ser igual’, der. de par ‘igual’, en el sentit de ser ‘equànime, equilibrat’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu nàutica Una nau de vela, estar aturada poca estona amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa, i amb les escotes de les altres veles amollades.
  2. pronominal Estar-se de fer una cosa, prescindir-ne. D’això, me’n puc prou pairar.