■ paella

Partició sil·làbica: pa_e_lla
Etimologia: de l’ant. i dial. padella, ll. patĕlla ‘plata; paella’, per influx del fr. ant. paële, íd.; patella és dimin. de paena/patĭna ‘plata’, relacionat, si més no per l’etimologia popular, amb patēre ‘estar obert; estendre’s’ 1a font: 1254
    femení
    1. Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.
    2. gastronomia Plat d’arròs sec amb carn, peix, marisc, llegums, hortalisses i condiments, típic del País Valencià.
    3. per analogia Orinal pla.
    4. tenir la paella pel mànec figuradament Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer.
  2. botànica Pipa.
  3. cançó de la paella Himne revolucionari, conegut també generalment amb el nom de Xirivit, que cantaven els revoltats de la Jamància.