ostentar

Accessory
Etimologia: del ll. ostentare, íd., freqüentatiu del ll. ostendĕre ‘mostrar’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb transitiu
  1. Mostrar, especialment amb afectació o per vanitat. Li agrada ostentar: per això es passeja amb aquest cotxàs.
  2. Estar en possessió (d’un càrrec, un títol, etc.). Havia ostentat el càrrec de governador.