■ oscoúmbric
| | oscoúmbrica

Partició sil·làbica: os_co_úm_bric
Etimologia: de oscoumbre
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oscoúmbric.
  2. masculí lingüística Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.