■ ortodòxia

Partició sil·làbica: or_to_dò_xi_a
Etimologia: del gr. orthodoxía ‘opinió recta’
    femení
  1. Qualitat d’ortodox.
  2. cristianisme
    1. Professió de la fe cristiana autèntica tal com l’Església l’ensenya i defineix, en oposició a les opinions herètiques i heterodoxes.
    2. [en majúscula] Títol que, basat en el concepte doctrinal de fidelitat als set primers concilis ecumènics, designa el conjunt de les esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
  3. filosofia i religió Opinió que s’adiu amb el pensament d’un mestre, amb els enunciats d’una doctrina, amb les dades d’una religió, etc.
  4. festa de l’ortodòxia cristianisme Commemoració de la victòria sobre la iconoclàstia i de la restitució del culte a les icones que celebra l’Església Ortodoxa.