■ orsa

Etimologia: d’origen incert, potser de orsar ‘navegar contra el vent’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. nàutica
    1. Acció d’orsar;
    2. l’efecte.
  2. construcció naval
    1. Peça gran de ferro que, en les embarcacions grans de pesca, és disposada al fons de la carena i millora l’estabilitat de l’embarcació.
    2. Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
    3. Tauló ovalat amb l’extremitat inferior més gruixuda que la superior que permet d’aguantar la deriva en deixar caure a l’aigua l’orsa de sotavent.
  3. dialectal marina, marítim Orsapop.
    1. anar a l’orsa nàutica Navegar, l’embarcació, amb el vent de proa i, en conseqüència, escorada.
    2. anar a l’orsa figuradament Anar malament una cosa.
    3. tocar d’orsa nàutica Tenir propensió, una embarcació, a orsar a causa de l’estiba o de la seva construcció.