■ ormeig

Partició sil·làbica: or_meig
Etimologia: de ormejar 1a font: s. XV, Ausiàs
    masculí
  1. Acció d’ormejar.
  2. Conjunt dels arreus d’un animal.
  3. marina, marítim aparell 7 i 8.
  4. oficis manuals
    1. Conjunt de les eines o dels instruments d’un ofici o d’una feina.
    2. Conjunt dels accessoris d’un aparell, d’una màquina. L’ormeig d’un teler.
  5. pesca Nom genèric dels conjunts d’elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc.