■ orinar

Etimologia: del ll. urinari, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    verb
    1. intransitiu fisiologia animal Expel·lir orina per la uretra. Ha d’orinar molt sovint.
    2. pronominal Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se al llit.
    3. pronominal Expel·lir l’orina en un lloc inadequat. Orinar-se a la piscina.
  2. transitiu patologia Expel·lir un altre líquid pel conducte de l’orina. Orinava sang.