■ origen

Etimologia: del ll. origo, -ĭnis, íd., der. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: 1492
    masculí
    1. Allò de què una cosa procedeix o arrenca. Aquell invent fou l’origen de la seva fortuna. L’origen d’una paraula. L’origen d’un riu.
    2. Moment de la naixença d’una cosa, el seu començament.
    3. a l’origen locució adverbial Al començament.
  2. matemàtiques
    1. Zero en una escala qualsevol.
    2. Punt on es tallen els eixos i els plans d’un sistema de coordenades.
    3. El primer dels dos punts que determinen un vector.
  3. denominació d’origen alimentació, indústries alimentàries Denominació d’un país, d’una regió o localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors.