■ oriental

Partició sil·làbica: o_ri_en_tal
Etimologia: del ll. td. orientalis, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’orient.
    2. cristianisme Relatiu o pertanyent a les esglésies d’orient i a llurs tradicions. Església Oriental. Litúrgia oriental.
    3. Situat a l’orient. Països orientals.
    4. joieria Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
  2. masculí i femení Habitant d’un país o d’una regió oriental, d’orient.
  3. adjectiu biogeografia
    1. Relatiu o pertanyent al regne oriental.
    2. regne oriental Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix.