■ orient

Partició sil·làbica: o_ri_ent
Etimologia: del ll. oriens, -ntis, participi pres. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. El punt de l’horitzó per on surt el sol, llevant.
    2. La part de la Terra que mira a llevant (oposat a occident).
    1. Regions o territoris orientals.
    2. Orient Llunyà (o Extrem Orient) Nom donat a les terres més orientals d’Àsia i d’Oceania.
    3. Orient Mitjà Nom donat a les terres compreses entre l’Extrem Orient i el Pròxim Orient.
    4. Orient Mitjà impròpiament Pròxim Orient.
    5. Pròxim Orient Nom donat als països de la conca oriental de la Mediterrània, incloent-hi Líbia i Egipte.
    1. Lloc on es troba o opera una lògia.
    2. Gran Orient Organisme que agrupa les lògies d’un país, dirigit pel gran mestre i pel gran consell.
  4. joieria Cor blanc i brillant de les perles que les fa més estimades.