■ orgia

Partició sil·làbica: or_gi_a
Etimologia: del ll. orgia, -ōrum, i aquest, del gr. órgia ‘misteris de Bacus; cerimònies religioses’, probablement a través del fr. orgie, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. història de les religions Nom de les cerimònies rituals caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
  2. Festí en què es menja i beu immoderadament i es cometen altres excessos.
  3. per extensió Disbauxa.