■ orfe
| | òrfena

Etimologia: del ll. td. ŏrphănus, i aquest, del gr. órphanos, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. [plural orfes o, antic i dialectal, òrfens] Dit del menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun d’ells dos. Orfe de pare. Orfe de mare. Orfe de pare i mare.
  2. per extensió Mancat d’alguna cosa necessària, especialment de protecció o ajuda. Han crescut orfes de l’afecte patern.