■ or

Etimologia: del ll. aurum, íd. 1a font: 1094
    masculí
    1. [símbol Au] química inorgànica i metal·lúrgia Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica, de nombre atòmic 79 i de pes atòmic 196,967.
    2. per extensió Color groc semblant al de l’or. Cabells d’or. L’or i la porpra de la tardor.
    3. per extensió Conjunt d’objectes d’or. L’or i l’argent del Museu d’Orfebreria.
    4. per extensió Or amonedat. Pagà en or comptat.
    5. [usat com a símbol dels béns materials, de la riquesa] figuradament És un esclau de l’or. El poder de l’or.
    6. figuradament Cosa de gran preu. El silenci és or.
    7. a pes d’or locució adverbial A un preu molt alt. Els fan pagar la cocaïna a pes d’or.
    8. com un fil d’or (o com fil d’or) Expressions comparatives usades per a ponderar el color molt ros del cabell. És ros com un fil d’or. Té el cabell com fil d’or.
    9. d’or locució adjectiva figuradament Expressió aplicada a una cosa de gran valor, summament estimable. Té unes mans d’or. Un consell d’or.
    10. fer-se d’or (o fer-se la barba d’or) Fer molts diners.
    11. no és or tot el que lluu Refrany que significa que no cal fiar-se de les aparences.
    12. or de València numismàtica Roal.
    13. or líquid química inorgànica Suspensions d’or, finament dividit en olis vegetals, emprades en decoració.
    14. or musiu química inorgànica Sulfur d’estany.
    15. or negre figuradament Petroli.
    16. per tot l’or del món Expressió usada en proposicions negatives amb el verb en condicional per indicar que hom rebutja absolutament alguna possibilitat. No m’hi casaria per tot l’or del món.
    17. tiomalat de sodi i or [NaOCO—CH(SAu)CH2COONa] química inorgànica Pólvores grogues, sensibles a la llum i molt solubles en l’aigua. Hom l’obté per reacció del tiomalat de sodi amb un halur d’or. És emprat en medicina.
    18. triclorur d’or [AuCl3] química inorgànica Sòlid cristal·lí, vermell quan és anhidre i groc en forma hidratada, que es descompon a 245°C.
    19. val més or que no pesa Expressió amb què hom pondera com n’és d’excel·lent algú.
  2. heràldica Metall heràldic, representat gràficament per un puntejat i cromàticament pel groc o l’or.