oportú
| | oportuna

Accessory
Etimologia: del ll. opportūnus, -a, -um, íd., der. de portus ‘port’, pròpiament, terme marítim aplicat a un vent que mena a bon port 1a font: 1352
Body
    adjectiu
  1. Que ve a propòsit. En temps oportú. Una resposta oportuna.
  2. Dit de la persona que parla o actua en un moment convenient, amb encert. Ha estat molt oportú amb la seva resposta.