■ olor

Etimologia: del ll. vg. olor, -ōris, ll. cl. odor,-ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. fisiologia animal i química
    1. Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
    2. Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte. Fa molta olor, aquesta flor.
    3. especialment Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
  2. Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar, perfum. Un flascó d’olor.
    1. fer olor de (tal o tal cosa) Tenir-ne aparença o ésser-ne un indici. Aquesta carta fa olor de llagoteria.
    2. fer (una cosa) mala olor (o no gaire bona olor, o olor de socarrim) figuradament Fer sospitar que no és com cal, correcta, honorable, legal, etc.
    3. morir en olor de santedat figuradament Morir amb fama de sant.