ofuscar

Accessory
Etimologia: del ll. td. offuscare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
    1. transitiu Enfosquir una cosa per intercepció de la llum. Els núvols ofuscaven el cel.
    2. transitiu Fer veure-hi menys clar. El raig sobtat de llum l’ofuscà.
    3. transitiu Enterbolir, dificultar extremament (la vista). Aquell fum tan espès ens ofuscava els ulls.
    4. pronominal Ofuscar-se la vista.
  1. figuradament
    1. transitiu La passió li ofuscava l’enteniment. Ofuscar la veritat.
    2. pronominal Ofuscar-se l’enteniment.