Accessory
Etimologia: del ll. td. offuscare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
-
- transitiu Enfosquir una cosa per intercepció de la llum. Els núvols ofuscaven el cel.
- transitiu Fer veure-hi menys clar. El raig sobtat de llum l’ofuscà.
- transitiu Enterbolir, dificultar extremament (la vista). Aquell fum tan espès ens ofuscava els ulls.
- pronominal Ofuscar-se la vista.
-
figuradament
- transitiu La passió li ofuscava l’enteniment. Ofuscar la veritat.
- pronominal Ofuscar-se l’enteniment.