■ oficial1

Partició sil·làbica: o_fi_ci_al
Etimologia: del ll. td. officialis ‘que concerneix el deure; servidor’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que té la sanció de l’autoritat constituïda. Diari oficial. Butlletí oficial. Llengua oficial. Notícies oficials.
  2. Que és d’ofici, no privat o particular. Cotxe oficial.
  3. candidat oficial ciències polítiques Candidat patrocinat pel govern.


    4. Vegeu també:
    oficial2