■ ofici

Etimologia: del ll. officium ‘servei, funció’, reducció de opificium, der. de opĭfex, -ĭcis ‘operari, autor’, comp. de opus ‘obra’ i facĕre ‘fer’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Funció a acomplir. Ella complí bé el seu ofici de mare.
    2. bons oficis Gestions que hom fa a favor d’algú recomanant-lo, interposant la seva influència personal, etc. Ell obtingué la col·locació gràcies als bons oficis del president. Recórrer als bons oficis d’algú.
    1. Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que hom ocupa. Deures de l’ofici.
    2. història En l’administració pública catalana de l’antic règim, càrrec.
    3. ofici eclesiàstic dret canònic Càrrec constituït establement per dret diví o eclesiàstic que fa partícip del poder de l’orde o de jurisdicció dins l’Església.
    1. Professió d’una art manual. L’ofici de mestre d’aixa. L’ofici de flequer. L’ofici de lampista.
    2. dotze oficis, tretze misèries Home de molts oficis, pobre segur.
  4. litúrgia
    1. Ofici diví.
    2. La missa major o cantada.
    3. plural Conjunt de funcions litúrgiques de diades assenyalades. Els oficis de Setmana Santa.
    4. ofici de difunts Ofici diví en sufragi d’una persona difunta.
    5. ofici diví Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada. És anomenat també litúrgia de les hores.
    6. petit ofici Forma abreujada de l’ofici diví, en honor sobretot de la Mare de Déu.
  5. dret processal
    1. Comunicació entre funcionaris i autoritats de diferents ordres.
    2. paper d’ofici Paper timbrat amb timbre sec que l’estat facilita gratuïtament a tribunals i procuradors per emprar-lo en determinades actuacions.
    3. procediment d’ofici Facultat que tenen els jutges o tribunals d’interposar llur autoritat en alguns afers civils o criminals.
  6. història Gremi.