■ ofegar

Etimologia: del ll. td. officare, ll. cl. offocare ‘escanyar, sufocar’, der. de fauces ‘gola’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Fer morir impedint la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo.
    2. transitiu Impedir de respirar. L’ofegava a petons.
    3. transitiu negar2. L’enfonsava dins l’aigua per ofegar-lo.
    4. pronominal Asfixiar-se.
    5. pronominal Negar-se. Ha caigut al pou i s’ha ofegat.
    6. pronominal hiperbòlicament Ofegar-se de calor.
    7. ofegar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua figuradament Negar-se en un got d’aigua.
  2. transitiu
    1. Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l’accés de l’aire. Ofegar el foc amb cendra.
    2. ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua en caixes tancades.
  3. transitiu figuradament Impedir la propagació d’una cosa. Ofegar un so. Ofegar les protestes, una rebel·lió. Ofegar una revolta.
  4. transitiu gastronomia Cuinar a foc lent una menja amb llard o amb oli, en un recipient tapat, abans d’incorporar-hi l’aigua amb què s’ha d’acabar de coure.
  5. transitiu motors Negar.